Lluís Llach i l'amor homosexual

Amb Memòria d'uns ulls pintats el cantautor català Lluís Llach s'ha estrenat en el món literari. Llach ha muntat una història de ràpida lectura fent que el protagonista (en Germinal, un nom que acabes estimant) expliqui directament la seva vida. El veterà cantant, i ara novell novel·lista, s'endinsa en el món de la Barceloneta dels anys trenta del s.XX i narra una dolça història d'amor i d'innocència entre dos nois.

Memòria d'uns ulls pintats es basa en records en blanc i negre per captivar el lector.

Es tracta d'una novel·la lleugera però intensa en els sentiments, ja que Llach fa passar el lector d'un extrem a l'altre amb celeritat. Una de les crítiques que se li poden fer és que els esdeveniments succeeixen sense massa explicació, amb una mica de deus ex machina, però si t'ha captivat la història d'en Germinal no trobaràs a faltar més explicació i voldràs saber què passa.

Més que una gran novel·la europea

Quina culpa tens de ser com ets i haver nascut en la família on has nascut? Aquest és un dels temes principals al voltant del qual gira Jo confesso, de Jaume Cabré, molt més que "una gran novel·la europea", que és el lema utilitzat per l'editorial per anunciar-se. Jo confesso és una gran història, en majúscules. Una història que travessa diferents espais temporals i diferents intensitats. Un llibre que t'acosta als sentiments i donant-li més importància que a l'esdevenir històric. És un llibre per gaudir llegint-lo més enllà de les lectures que aconsegueixis extreure'n.

L'autor en un despatx que podria ser perfectament el del seu protagonista.

Terrassa: city of Modernism, Romanesque and parks

Terrassa is a Catalan city of 213.897 inhabitants. It’s located only at 28 km from Barcelona, in the district of Vallès Occidental. Although it isn’t as big as Barcelona, Terrassa is a good place to sightseeing. The city has lots of interesting modernist buildings and it has a very beautiful environment, surrounded by one of the most important natural park in Catalonia: Sant Llorenç del Munt at only 5 km.

Montcau is one of the mountains nearby Terrassa. 

But you can travel around without moving from the Terrassa’s centre. The most advisable way to arrive to the city is taking the train (S1-FGC or R4-RENFE), because there isn’t very few parking places for free. Once you are in Terrassa you have to go to the main boulevard called Rambla d’Ègara and walk around while you are in the most important street in the city. Lots of improvements have been made by the city council in the last two years in order to do more comfortable walking around this boulevard.  At “la Rambla” as Terrassa’s people say, you can go shopping in many clothes stores. One of the most interesting shops is Zara, located in the former Cinema Rambla. Inside the store you can see the framework of the cinema that has been the most important in the city for many years.

Once you have seen “la Rambla” you should go to Raval de Montserrat. At this elongated square there is the gothic revival building of city hall. Terrassa’s city hall has been built by Lluís Muncunill (the most important architect of Terrassa) in 1900. You can admire it from the street while you go shopping in some traditional stores. At Raval de Montserrat you can also see the most important market of the city called Mercat de la Independència with its impressive modernist building of 1908.

Triangle de guerra, acció i traïció

Antiga Roma, guerra entre Cartago i Roma (el més similar a una guerra mundial al món antic europeu). El general més letal i efectiu dels africans, Aníbal Barca, al capdavant de l'expedició que busca acabar amb el seu major enemic. Per la banda romana, les deliberacions al Senat i la política entre diferents famílies fan que la resposta no sigui tan efectiva com ho hauria de ser. Aquest és el punt de partida i fil conductor de la novel·la històrica (primera entrega de la Trilogia de Escipión) de Santiago Posteguillo Africanus, el hijo del cónsul.


Mitjançant la narració calidoscòpica i a un intens ritme intern, Posteguillo aconsegueix capta tant el lector interessat en veure altres societats, aquells que li agraden les entranyes de la política i els que tenen set de guerra i acció. És a dir, una història completa molt ben narrada que segurament agradarà a molta gent.

Sort dels americans

Perdoneu-me que parli de cinema, no ho acostumo a fer i no és tampoc un tema que m’agradi en especial, però avui em ve de gust. Com que fa molt i molt de temps que no actualitzo el bloc tampoc crec que li molesti a ningú llegar altres temàtiques a les que us tinc acostumat.

Dissabte passat vaig veure al cinema l’adaptació nord-americana del llibre L’home que no estimava les dones de la saga ‘Millenium’. I estic content de poder dir que va ser una pel·lícula que em va agradar. Tant per la trama, cosa que no era molt difícil, ja que el llibre dóna una matèria prima impressionant; com per la producció.

Vic torna al segle XV amb el seu Mercat Medieval

Passejar-se pels bonics carrers del centre de Vic amb tot engalanat com si et trobessis al bell mig de l’Edat Mitjana és tot un goig. I és el que tothom que ha volgut ha pogut fer durant aquest passat pont si s’apropava a la capital d’Osona. Segons l’organització, unes 8.000 persones van passar i, perquè no dir-ho, col·lapsar, el centre de Vic.

Vista aèria d'una de les places amb paradetes del Mercat Medieval. / Font: www.el9nou.cat

Fer un tomb per la infinitat de carrers que tenien paradetes i escoltar alhora músiques de l’època o gaudint d’actuacions al carrer, fa molt reconfortable la visita. Ara bé, alguns cops aquestes mateixes bandes de música arribaven a aturar la circulació dels vianants, la qual cosa podia provocar una miqueta d’angoixa. Tot i això, es tractava només de moments puntuals.

Benvolgut, la millor lletra de l'any 2011

La cançó Benvolgut, del disc 10 milles per veure una bona armadura del grup català Manel ha estat la guanyadora del premi Cerverí 2011 a la millor lletra. Perdoneu que aquesta no sigui una notícia nova, ja que fa setmanes que van donar-los el guardó, però encara no havia consultat l'actualitat cultural (això li deixo a Adria's News) i no sabia qui havia guanyat.

Me n'alegro profundament que hagi estat aquesta cançó la que hagi guanyat el premi. M'encanta. La seva lletra aconsegueix explicar una història no massa sovint explicada d'una forma totalment amigable i que aconsegueix entrar-te i quedar-se a la teva memòria. M'encanta Benvolgut. No entenc el videoclip, això sí, però proveu a posar-la a volum ben alt quan aneu amb el cotxe i canteu-la. Val la pena.