Societat aeroport

Aquesta darrera setmana he tingut la sort i la desgràcia d'haver de passar força temps en aeroports, i la cosa no m'ha agradat. La sort d'haver estat a l'aeroport és la conseqüència òbvia que estava de viatge. La part negativa, però, ha estat simplement el fet de perdre el temps en un lloc tan podrit com és un aeroport. M'explico.

A la T4 de l'aeroport de Barajas (Madrid), tenen molt clar que això és l'únic que els importa de tu.

Podria començar dient que si hi ha llocs al món on es pot preveure cap a on ens porta una societat totalment neoliberal, aquests són els aeroports. Un cop passes els controls (i les mil i una traves que et solen posar els vigilants i les companyies), entres en el món de Milton Friedman. Per una banda tens les estances i sales VIP on només hi pot accedir la gent que paga per aquests serveis. Aquí ja comencen a separar-te pel teu nivell adquisitiu, i des de llavors és un no parar. Per regla general, per tal d'accedir a les portes d'embarcament has de traspassar botigues duty free, així que si vas amb les butxaques ben buides, o no tens ganes de comprar, ja et tornen a recordar com ets de miserable.

Emprenedor se’n pot ser també a la vida diària

Eduard Punset ens diu repetidament que no entén perquè hi havia gent pessimista. Segons el divulgador científic només hi ha raons per ser feliç i per creure que la vida va sempre a millor. Es tracta de veure totes les cares i valorar allò positiu, que n’hi ha molt.

Es pot fer, la majoria de les coses són superables. / Font: http://www.marblesthebrainstore.com/

Podem connectar-ho amb la paraula econòmica de moda: l’emprenedoria. Com a emprenedor entenem aquelles persones que tenen una actitud positiva envers nous reptes i inversions. Jo proposo unir l’optimisme d’en Punset amb l’emprenedoria amb una actitud diària positiva que ens faci lluir un bon somriure a la cara, perquè es pot.