Representeu-nos!

Tal dia farà un any (o gairebé) de l'inici de les protestes del 15M. Amb les protestes multitudinàries d'ahir, es pot dir de tot, menys que la indignació i la protesta ciutadana hagi perdut força. En alguns aspectes, la societat s'ha conscienciat i fins i tot, tímidament, s'han aconseguit alguns moviments; com és el cas dAre la dació hipotecària. Ara bé, altres motius de queixa continuen igual de latents que abans. Jo tractaré d'ara en endavant d'un dels quals desacredita més a la democràcia i els partits i que només es pot solucionar si hi ha un pas endavant ferm i creïble per part dels actors polítics. Es tracta del "no ens representen".

Hi ha formacions que sí que volen representar-nos, un any després no s'han mogut prou.

Aquest crit de ràbia contra els partits (sobretot els dos més grans, però que esquitxa a tothom), és fruit de la desconnexió ciutadana entre els partits polítics i la ciutadania. Els factors d'aquesta desconnexió són molts i, alguns d'ells, de difícil solució; ara bé, això no treu que alguns moviments en la direcció adequada ajudarien a apropar la distància abismal entre representats i representants. Perquè no cal oblidar que, com encapçalava la manifestació de Barcelona, "som el poble, som la solució".

Cap a la vaga general

Ja està convocada. Els dos sindicats majoritaris han activat la serva arma d'agitació massiva de cara el proper 29 de març. Criden a la mobilització social en forma de vaga general. Ho han fet després d'haver-se consumat una reforma laboral més que qüestionable i de la qual només sabem certerament que afavoreix l'acomiadament massiu.

El cartell de la vaga ja apunta cap a una unió sota una única bandera compartida: la vermella.

Ara, la metxa ja ha estat encesa. Però la pregunta clau és si tant CC.OO com UGT seran capaços de mobilitzar la societat. La darrera vaga general que van convocar, contra la reforma laboral del govern de Zapatero, va ser un relatiu fracàs per la poca mobilització que va comportar. Han estat dubtant fins l'últim moment per utilitzar el major recurs de pressió que tenen perquè no se saben amb un domini prou ampli de la societat que els garanteixi l'èxit.

Emprenem el camí grec

Hi ha qui creu que el camí de les retallades imposades en forma de rescats a Grècia és un experiment social per veure fins on arriba la passivitat del poble davant dels ajustos econòmics. A mi, però, mai m’han agradat les conspiracions. Sempre he cregut que les explicacions més transparents i simples són les respostes correctes. En aquest sentit, m’agradaria dipositar moltes esperances en la carta que han signat Rajoy i Monti, entre d’altres, demanant mesures d’estímul a l’economia més enllà de l’austeritat.

Els moviments assemblearis a Grècia van ser de les primeres formes de protesta.

Ara bé, a vegades sembla que m’obliguen a haver de creure en grans manipulacions d’amagatotis per jugar amb tots nosaltres. Així entenc els plans de retallades draconianes que afecten Grècia i la dictadura que allà ha imposat la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Ja no importa el que opinin els grecs, facin vaga o cremin edificis, tant és, el govern farà “el que ha de fer” per mantenir els comptes tant a ratlla com pugui (ja que una solució, segons alguns economistes com Miren Etxezarreta, és impossible). La gent està cada cop més asfixiada i sembla que algú està fent el pols al poble grec per saber fins on els poden aixafar abans que petit tot.

Endinsa't en el sistema electoral

Un reportatge que toca els aspectes que fan de la Llei Electoral espanyola uns sistema bipartidista. Les diferents possibilitats de reforma que es plantegen des d'un ampli ventall de la societat i les raons per la qual, tot i haver una àmplia majoria que demana canvis, no es canviarà mai. O, almenys, en un futur proper.

http://reformaimpossible.blogspot.com

Incerteses al voltant del 15 d'octubre

Aquest 15 d'octubre estan convocades, des de fa molt de temps, multitud de manifestacions arreu de l'estat espanyol, principalment, però també a la resta del globus. Totes aquestes mobilitzacions ja les van convocar els diferents col·lectius del 15M en el seu moment de més presència mediàtica i al carrer, els passats mesos de maig i juny.

Ara, la pregunta és quin grau de resposta social tindran aquestes convocatòries. Si les mobilitzacions que es van fer el 15 de maig no van ser precisament massives, però van fer saltar l'espurna que va prendre el malestar social de molts ciutadans, quina resposta donarà la ciutadania ara? La manifestació del 15M, va fer-se sense que s'anunciés en cap mitjà de comunicació, sinó que va ser la viralitat de les xarxes socials la que va aconseguir un poder de convocatòria més o menys important.

Ara ens trobem en una altra situació. Molts mitjans han anunciat les mobilitzacions (com el Público o El País), i l'activitat al carrer continua però d'una forma molt més minoritària; de forma latent i no de forma visible. Cal veure quin poder d'atracció continuaran tenint els indignats després d'un estiu força tranquil. A Madrid i Catalunya els mestres i els metges, respectivament, han mantingut les seves lluites. Ara agafarà la resta de la ciutadania el relleu de les mans d'aquests col·lectius o l'espurna del maig ja va passar?

#Razones15o

Si ahir escrivia sobre l'actualitat de les demandes del 15M, avui Twitter porta per Trending Topic precisament l'etiqueta #razones15o.

Aquest vídeo ha estat retwittejat més de 20 vegades i és un de les piulades més populars ara mateix a la xarxa.

Continuem tenint raons

Fa gairebé cinc mesos que van començar les mobilitzacions que coneixem com a 15M o moviment dels indignats. Ha passat molt de temps, però com està la situació ara? S’han de desactivar o continua havent-hi motius per sortir al carrer?

Prenc l’article que vaig escriure conjuntament amb Mireia Biel sobre les propostes inicials dels indignats per intentar trobar la resposta a les preguntes anteriors.

Llei electoral

Ni tenim nova llei electoral catalana ni a nivell estatal. El lapse de temps que ha passat ha estat molt breu per una modificació d’aquest caire però no sembla que tampoc hi hagi gaire intencions a portar-la a terme. El PSOE ha proposat una reforma de la llei electoral per instaurar un sistema semblant a l’alemany (doble tria: circumscripció i a nivell estatal) i de llistes desbloquejades. El PP no ha mogut un dit. És més que probable que no hi hagi cap passa més endavant.