“No em sembla ètic vendre una cosa que sé que servirà per robar-ne una altra”

ENRIC MIRÓ, copropietari de Spy Space

Obre la primera botiga de productes d'espionatge a Sabadell

Enric Miró Retana va néixer a Sabadell i té 46 anys. Va acabar la secundària i durant la major part del temps s’ha dedicat a la informàtica. Fa poc més de dos mesos, abans de Nadal, va decidir obrir una botiga amb dos socis més. Spy Space, situat al número 16 del cèntric carrer Sant Antoni de Sabadell, és un establiment dedicat a la venda d'aparells d’espionatge, de videovigilància i joguines electròniques.

Com sorgeix la idea de fer una botiga d’espies?

Més que la idea ens va sorgir la necessitat d’obrir portes perquè ens calia trobar feina. Nosaltres venim del món de la informàtica, gestionem servidors i tot això tocava amb el tema de la videovigilància. Vam tenir l’oportunitat d’aprofitar aquest local i ens va passar al revés que tothom, teníem el negoci i no sabíem què fer. Jo ja sabia que havíem d’anar pel tema de la videovigilància, però havíem de buscar alguna cosa més perquè fos més comercial. Per això vam incloure els àmbits de l’espionatge i la juguetrònica.

Una persona es pot comprar un aparell per espiar algú? És això legal?

Sí, és legal. Pots comprar-ho, tot depèn de l’ús que després en facis. No pots fer públic el que enregistres. Per exemple, si tens una sospita que passa alguna cosa faràs servir aquestes eines per confirmar-la, però no podràs difondre el que has gravat.

Mal espectacle

Molt lleig tot plegat. Tant l’actuació dels uns com dels altres. M’estic referint a l’afer Laporta que ha estat notícia aquest cap de setmana. Ja sabeu, la sortida de Joan Laporta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona conjuntament amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Reagrupament (R.cat). Resulta que qui va ser cap de llista per SI el passat novembre ara ja no s’hi troba a gust dins de la coalició. Entre les eleccions i la decisió de trencar amb els seus fins ara companys de coalició han passat poc més de tres mesos.

López Tena, Laporta i Bertran en la crida a la Solidaritat Catalana

M'agrada la de l'ou

Tot un horror de cançó, sens dubte

Ja ha arribat el carnaval! Una de les meves èpoques preferides de l’any, sens dubte. Com cada any ha vingut precedit del dijous gras, avui, que per sort ha caigut en dijous aquest any. Si hagués caigut en dilluns potser no l’hauríem agafat amb tantes ganes, o si hagués caigut en diumenge potser molta gent no hagués estat capaç de desplaçar la paella del mig de la taula perquè hi entrés la truita i la botifarra d’ou. Sí, m'agrada la de l'ou. Però, eip! Que no, que no t’estic discriminant estimada coca de llardons! Però, enten-me, el que et passa a tu... és que... no sé com dir-ho... però tu ets més pels postres o mitja tarda. Ho sento però crec que és així, no t’enfades, oi? Gràcies maca.

Una debilitat tota ella

Marca tergiversa las palabras de Sardà

El diario deportivo madridista titula <<Javier Sardá: “Mou es un gilipollas”>>

El diario deportivo Marca, de orientación madridista, trastoca las palabras del periodista catalán Javier Sardà en el programa El matí a Catalunya Ràdio y las sitúa en portada de hoy.

Sardà participó ayer en una tertulia en la emisora pública catalana cuando dijo que “Mourinho interpreta el papel de gilipollas extraordinariamente bien. Eso no quiere decir que lo sea”. Estas declaraciones han sido aprovechadas por el rotativo merengue para titular <<Javier Sardá: “Mou es un gilipollas”>>. El contenido de las declaraciones del periodista catalán y el titular del diario Marca dudosamente se corresponden. 

Recull mensual: febrer 2011

Ja hem deixat enrere un altre mes. Febrer de 2011 passarà evidentment a la història per ser el mes de les revolucions del món àrab. El món està canviant i ja han caigut dues dictadures del nord d’Àfrica i una tercera, Líbia, va per camí. A més a més tot això ho hem vist en directe i on-line. A nivell més local podrem recordar febrer com el mes en el qual el Govern de Catalunya treia la limitació de 80 km/h en l’accés a Barcelona i just després l’Estat espanyol es veia obligat a reduir la velocitat màxima permesa a autopistes i autovies de tot el territori a 110 km/h a conseqüència de les revoltes a Líbia. Tot això i molt més només en els últims 28 dies.