Abans de tot, expressar el meu enèrgic rebuig a qualsevol acte violent contra qualsevol persona, diputat o manifestant.
Un cop dit això, em pregunto a qui agafa tot això per sorpresa. És que no és violència condemnar un desnonat a seguir pagant la hipoteca mentre li retalles les hores d’escola al seu fill i li dius que no podrà ni anar a urgències? És que no és violència fer que un jove no tingui cap possibilitat d’emancipar-se en algun moment de la seva vida ni de cobrar un sou digne? No és violència que els representants del poble votin a esquenes de la ciutadania i en contra del que havien dit a campanya electoral el desmantellament de l’estat del benestar?
Per a mi, això és violència. És violència neoliberal o austeritat institucional, com els agrada dir, però afecta unidireccionalment i amb molta cruesa els ciutadans i ciutadanes del país. CiU no va prometre en la campanya electoral que desmantellaria la sanitat i l’educació pública un cop governés, i ara ho fa. I si els preguntes perquè ho fan sense copsar l’opinió de la gent diuen que han estat legitimats per les urnes. No senyo, han estat legitimats per exercir el govern d’allò que van dir que farien, i si volen fer res més enllà i que afecti a tot el país i d’una forma brutal han de tornar a legitimar-se. És tan senzill com que convoquin un referèndum a veure què n’opina la gent de les retallades. Per què no es fa? Perquè hi ha por que aquella gent de la qual ells diuen extreure la legitimitat voti en contra seva. I això per què? Perquè estan legislant en contra de la gent, sinó no hi hauria cap por. Existeixen els mecanismes en la legislació catalana per sotmetre qüestions així a consulta ciutadana, som adults i sabem triar què volem pel país.
Però d’això no sentireu a parlar avui als mitjans de comunicació, i molt menys encara que a Grècia hi ha més d’un milió de persones davant del Parlament evitant l’entrada dels diputats perquè votin la sentència de la gent d’aquell país. Això serà intel·ligentment esquivat. Igual que seran esquivades totes les raons que impulsen la gent a sortir al carrer per protestar contra l’atemptat que es produirà avui al Parlament de Catalunya contra l’estat del benestar. Ens parlen dels aldarulls i de l’arribada d’alguns diputats en comptes d’informar-nos de què suposen les retallades que s’aprovaran i com ens afecten. No els interessa. És una ocasió d’or per aconseguir desprestigiar tota la indignació, però no ho aconseguiran perquè els motius que ens indignen aniran cada cop a pitjor, i són els mateixos polítics els que estan sembrant el camí de l’agitació social i de la confrontació.
No violència, davant de tot, però mai passivitat ni un pas enrere davant de la preeminència de bancs i mercats financers abans que la nostra vida. Ens hi juguem molt, hem de fer-ho bé. El dia 19 ens veiem tots al carrer.
No comments:
Post a Comment