Societat aeroport

Aquesta darrera setmana he tingut la sort i la desgràcia d'haver de passar força temps en aeroports, i la cosa no m'ha agradat. La sort d'haver estat a l'aeroport és la conseqüència òbvia que estava de viatge. La part negativa, però, ha estat simplement el fet de perdre el temps en un lloc tan podrit com és un aeroport. M'explico.

A la T4 de l'aeroport de Barajas (Madrid), tenen molt clar que això és l'únic que els importa de tu.

Podria començar dient que si hi ha llocs al món on es pot preveure cap a on ens porta una societat totalment neoliberal, aquests són els aeroports. Un cop passes els controls (i les mil i una traves que et solen posar els vigilants i les companyies), entres en el món de Milton Friedman. Per una banda tens les estances i sales VIP on només hi pot accedir la gent que paga per aquests serveis. Aquí ja comencen a separar-te pel teu nivell adquisitiu, i des de llavors és un no parar. Per regla general, per tal d'accedir a les portes d'embarcament has de traspassar botigues duty free, així que si vas amb les butxaques ben buides, o no tens ganes de comprar, ja et tornen a recordar com ets de miserable.

Però aquí no s'atura la burxa. Si estàs esperant per agafar l'avió i vols estar en un lloc còmode; a pagar. Si vols consultar el correu electrònic mitjançant algun punt de WiFi; també a pagar.

No estic demanant sofàs i lectures, únicament dignitat per a tots igual. (CentroCentro, Madrid)

Quin tipus de societat és aquesta podrida on només importa els diners que tens? Això provoca felicitat en algú? No està la gent més feliç als centres socials i culturals com el que han inaugurat al bell mig de Madrid, on tothom pot entrar i tenir accés a WiFi, seients còmodes i lectures gratuïtes? Per què aquesta obsessió per diferenciar-nos pels diners que té cadascú?

Si aquesta és la societat cap a on ens condueixen, i no tinc cap mena de dubtes que així ho és, amb mi que no hi comptin. La societat aeroport fa la gent infeliç, no hem de deixar que acabem així.