Benvolgut, la millor lletra de l'any 2011

La cançó Benvolgut, del disc 10 milles per veure una bona armadura del grup català Manel ha estat la guanyadora del premi Cerverí 2011 a la millor lletra. Perdoneu que aquesta no sigui una notícia nova, ja que fa setmanes que van donar-los el guardó, però encara no havia consultat l'actualitat cultural (això li deixo a Adria's News) i no sabia qui havia guanyat.

Me n'alegro profundament que hagi estat aquesta cançó la que hagi guanyat el premi. M'encanta. La seva lletra aconsegueix explicar una història no massa sovint explicada d'una forma totalment amigable i que aconsegueix entrar-te i quedar-se a la teva memòria. M'encanta Benvolgut. No entenc el videoclip, això sí, però proveu a posar-la a volum ben alt quan aneu amb el cotxe i canteu-la. Val la pena.

#Razones15o

Si ahir escrivia sobre l'actualitat de les demandes del 15M, avui Twitter porta per Trending Topic precisament l'etiqueta #razones15o.

Aquest vídeo ha estat retwittejat més de 20 vegades i és un de les piulades més populars ara mateix a la xarxa.

Continuem tenint raons

Fa gairebé cinc mesos que van començar les mobilitzacions que coneixem com a 15M o moviment dels indignats. Ha passat molt de temps, però com està la situació ara? S’han de desactivar o continua havent-hi motius per sortir al carrer?

Prenc l’article que vaig escriure conjuntament amb Mireia Biel sobre les propostes inicials dels indignats per intentar trobar la resposta a les preguntes anteriors.

Llei electoral

Ni tenim nova llei electoral catalana ni a nivell estatal. El lapse de temps que ha passat ha estat molt breu per una modificació d’aquest caire però no sembla que tampoc hi hagi gaire intencions a portar-la a terme. El PSOE ha proposat una reforma de la llei electoral per instaurar un sistema semblant a l’alemany (doble tria: circumscripció i a nivell estatal) i de llistes desbloquejades. El PP no ha mogut un dit. És més que probable que no hi hagi cap passa més endavant.

Sortides ideològiques

Avui un alt-càrrec del partit que governa Alemanya (la CDU de Merkel), s’ha destapat dient que “Grècia està en fallida” i que una de les poques sortides que li quedarien al país mediterrani seria perdonar-li la meitat dels seus deutes.

Vaja. Jo, almenys, m’he quedat sorprès que ho digués algú del mateix partit de la senyora Merkel, ja que sembla que les propostes d’austeritat i de pagament absolutament prioritari del deute eren cosa de sentit comú i que no podien fallar en cap moment. Vull dir, que tant socialdemòcrates (i em refereixo al PSOE i Zapatero) com neoliberals ens intenten fer creure que no hi ha més camí que  les retallades i pagar el deute. Fins i tot aquí hem inclòs el pagament prioritari del deute en la Constitució i en una llei catalana.

Joves promeses

Rubalcaba (PSOE) i Rajoy (PP) són els principals candidats a fer-se amb la presidència del govern després del 20 de novembre. El candidat socialista té 60 anys i el popular 56, dos joves promeses. I si mirem més enllà del bipartidisme els altres homes influents tampoc són més joves; Cayo Lara (IU), Duran i Lleida (CiU) i Rosa Díez (UPyD) en tenen 59.

Però no és només l’edat la que em preocupa de cara a aquestes eleccions, sinó l’experiència de tots aquests polítics. Tots tenen carreres llarguíssimes dins dels partits i molts d’ells en primera línia política. Si estem en un moment de crisi profunda en la qual necessitaríem idees noves, sembla que la majoria de candidatures no ens l’ofereixen. En un moment d’inflexió en què l’escenari social i econòmic mundial està canviant, i en el qual els ciutadans han sortit al carrer a demanar renovació (recordem el 15M), la majoria dels partits només ofereixen més del mateix.