“Comunicar és construir, crear vincles i xarxes; i amb les noves tecnologies es pot fer”

Víctor Manuel Marí, expert en comunicació educativa, dóna un toc d’atenció al futur de la comunicació i reivindica “la clau política del desenvolupament tecnològic”

El professor de la Universitat de Cadis i expert en comunicació educativa, Víctor Manuel Marí, ha mostrat les pautes del nou sistema comunicatiu que obren les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) marcat per les “estructures en xarxa i horitzontals” en un taller a la Facultat de Ciències de la Comunicació (FCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Marí ha donat especial rellevància al fenomen del 15M com una de les primeres expressions socials de les noves formes de comunicació.

Marí, un optimista envers les possibilitats de canvis arran de la nova comunicació.

Amb un retard de més d’un quart d’hora, com acostuma a ser normal en els actes organitzats per la FCC, el professor de teories de la comunicació de la Universitat de Cadis ha començat un taller amb molt poc públic basat en les TIC des de la perspectiva del canvi social. La seva exposició, en la qual ha explicat en format de monòleg les idees que exposa al seu llibre Comunicar para transformar, transformar para comunicar, passant des dels aspectes més teòrics, i que han pogut avorrir una mica els assistents, fins a reflexions més properes a la realitat encarnades en el moviment del 15M i alguns altres grups socials.

Triangle de guerra, acció i traïció

Antiga Roma, guerra entre Cartago i Roma (el més similar a una guerra mundial al món antic europeu). El general més letal i efectiu dels africans, Aníbal Barca, al capdavant de l'expedició que busca acabar amb el seu major enemic. Per la banda romana, les deliberacions al Senat i la política entre diferents famílies fan que la resposta no sigui tan efectiva com ho hauria de ser. Aquest és el punt de partida i fil conductor de la novel·la històrica (primera entrega de la Trilogia de Escipión) de Santiago Posteguillo Africanus, el hijo del cónsul.


Mitjançant la narració calidoscòpica i a un intens ritme intern, Posteguillo aconsegueix capta tant el lector interessat en veure altres societats, aquells que li agraden les entranyes de la política i els que tenen set de guerra i acció. És a dir, una història completa molt ben narrada que segurament agradarà a molta gent.

5 claus de la política catalana a mitjà termini

Després d'haver-se conegut el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió podem quedar-nos en alguns resultats superflus que apareixen en molts mitjans o endinsar-nos una mica més. Aquí van cinc claus per comprendre la política catalana a mitjà termini:

1 - Convergència i Unió no amplia el seu electorat ni surt reforçat amb les retallades, per contra de la lectura majoriària que s'ha donat a molts mitjans de comunicació. La federació nacionalista de dretes pateix un minso retrocés però bàsicament l'hipotètic resultat de victòria en unes eleccions vindria donat per la inconsistència del principal partit de l'oposició. El nou PSC de Pere Navarro no troba el seu espai i, tot i frenar la sangria en intenció de vot, només aconsegueix convèncer gairebé una tercera part dels electors que convenç CiU.

El tàndem Mas-Duran sembla haver-se consolidat de cara als catalans.

Així doncs, Artur Mas i Duran i Lleida han aconseguit l'únic partit amb una quantiat de seguidors suficient i consistent per optar per la victòria. En aquest sentit, cal remarcar que un nombre notable de votants del Partit Popular consideren l'opció de votar Convergència i Unió en les properes eleccions en comptes de fer-ho pel seu partit, sembla que el seu pacte per l'estabilitat de la legislatura ha apropat molt els dos electorats.

Morir o viure com si fossis un altre?

Decidir entre aquestes dues opcions és amb el que es troba el protagonista de la pel·lícula (Jake Gyllenhaal) a Source Code (8 minutos antes de morir, en la seva traducció). Amb un interessant thriller de ciència ficció que es basa en avenços de física quàntica, el director (Duncan Jones) aconsegueix clavar-te al seient durant l'hora i mitja que dura el film, sense que es faci llarga o pesada en cap moment.



Després d'una llarga temporada de sequera cinematogràfica ahir vaig triar aquest títol perquè pensava que seria de terror (el títol en castellà això em suggeria), però no em va saber gens greu errar-la i veure noranta minuts de possibles conseqüències derivades dels estudis quàntics. A més a més, també mostra la pel·lícula els dilemes ètics relacionats als descobriments científics. Han d'intervenir els sentiments o no? En quina mesura?

Us la recomano a tots aquells que us agradi la ciència ficció i estigueu disposats a creure en avenços gairebé impensables. Una bona opció és veure-la al servidor Cuevana (del qual ja us en parlaré un altre dia potser) en versió original subtitulada.

Desviar la mirada per no incomodar ningú

Després de les manifestacions universitàries d'ahir, avui els mitjans de comunicació escrita i audiovisual han passat a l'atac amb la intenció clara de desacreditar tot el que va passar. Des de les portades de la premsa de dretes, fins als temes de reflexió que han situat al centre de les tertúlies de tots els mitjans. Preguntar a "Els Matins" de TV3 "els aldarulls d'una minoria desvirtuen les reivindicacions dels universitaris?" és una manipulació anàloga a la tergiversació de la premsa conservadora.

Aquest tipus de crítica als mitjans de comunicació sembla, però, que no és nostre en exclusiu.

Centrar el debat del dia després de la vaga d'estudiants en els pocs (us ho diu algú que va estar ahir durant tota la manifestació) episodis de violència és desvirtuar les queixes de la comunitat universitària. Ni a la ràdio pública ni a la televisió pública catalanes hem pogut veure durant tot el dia d'avui algun anàlisi pausat i real de la situació de les universitats públiques. Si unes 60.000 persones van sortir ahir al carrer a protestar és per alguna cosa, és perquè hi ha un malestar provocat per la situació lamentable dels centres de coneixement.