3r de Batxillerat

Ahir Mariano Rajoy va incloure l’educació al seu discurs d’investidura. A priori això és bo ja que el nostre sistema no dóna els resultats que ens agradaria que donés. Ara bé, en aquests temps que corre hagués estat el més comú escoltar-lo parlar d’educació per anunciar retallades; però no va ser només així.

Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Rajoy va proposar una reforma molt concreta en l’educació secundària, va proposar “aplicar un batxillerat de 3 anys”. La proposta s’emmarca en una intenció genèrica d’elevar el nivell cultural mitjà del país. Jo, que vaig acabar batxillerat fa tot just un any i mig, em crec legitimat per apuntar una sèrie de consideracions sobre aquesta reforma.

Vic torna al segle XV amb el seu Mercat Medieval

Passejar-se pels bonics carrers del centre de Vic amb tot engalanat com si et trobessis al bell mig de l’Edat Mitjana és tot un goig. I és el que tothom que ha volgut ha pogut fer durant aquest passat pont si s’apropava a la capital d’Osona. Segons l’organització, unes 8.000 persones van passar i, perquè no dir-ho, col·lapsar, el centre de Vic.

Vista aèria d'una de les places amb paradetes del Mercat Medieval. / Font: www.el9nou.cat

Fer un tomb per la infinitat de carrers que tenien paradetes i escoltar alhora músiques de l’època o gaudint d’actuacions al carrer, fa molt reconfortable la visita. Ara bé, alguns cops aquestes mateixes bandes de música arribaven a aturar la circulació dels vianants, la qual cosa podia provocar una miqueta d’angoixa. Tot i això, es tractava només de moments puntuals.

Merkel i Sarkozy imposen les decisions d’Europa

Esprint final per salvar l’Eurozona

Els mandataris alemany i francès marquen el ritme i el Regne Unit, al final, s’aparta de la integració europea

Aquesta ha estat una setmana clau per l’estabilitat financera i econòmica de la Unió Europea (UE), però sobretot del club dels 17 països que encunyen l’euro. Davant de les amenaces i inestabilitats provocades pels mercats financers, els caps d’estat i de govern d’Europa s’han reunit el passat dia 9 de desembre per posar els fonaments del futur. Han estat dies convulsos marcats per les declaracions i reunions entre els diferents actors.

Dijous 1 de desembre el president francès, Sarkozy va parlar, molt solemnement a la ciutat francesa de Toulon de “refundar la Unió Europea”. Es tracta d’una pràctica habitual que els líders dels països europeus actuïn en solitari i menystenint les institucions europees, ja que en la seva creació ja les van buidar de les competències necessàries per superar aquesta crisi.

Segueix el clàssic en directe

Aquesta nit ja tens on seguir el Real Madrid - Futbol Club Barcelona. L'Alba Mora i jo t'ho transmetrem en directe, amb rigor i amb punts de vista de tots dos a través del web creat expressament per l'ocasió que veus en la imatge. T'hi esperem! I recorda, en tot moment pots comentar i els tindrem en compte!

Poned negritas, malditos

Después de casi un trimestre de clases de Escritura para Multimedia e Interactivos, puedo decir que algo he aprendido; y si no es aprender, puedo decir que algo se ha colado en mi subconsciente y ahora lo aplico allí por donde paso. A parte de poner enlaces a lo largo de los textos en Internet, cosa que consideraría de mal gusto destacar puesto que un texto en Internet existe si tiene enlaces, hoy quiero hablar del uso de las negritas.

Al principio, cuando empezaron a advertirme de su utilidad las repudié. No consideraba adecuado guiar la atención del lector hacia aquellas palabras más destacadas, puesto que debería ser quien consume la información quien determine qué es aquello que más le importa. Me costó mucho utilizarlas, pero cuando empecé a aplicarlas me di cuenta de su utilidad.

Ara toca Catalunya

Vaig tard, ja ho sé, però com que fa força temps que la universitat i la meva forma de vida m’impedeixen publicar sovint, he preferit meditar i poder emetre un judici dels resultats electorals que sigui pausat i el més objectiu possible.

El Parlament ha de ser qui decideixi la política catalana  / Font: Col·legi Mare de Déu del Carme 

Convergència i Unió ha guanyat, més pel daltabaix del PSC que per un augment espectacular, però ha passat a ser la primera força catalana al Congrés. Ells havien convertit les eleccions en un plebiscit sobre el pacte fiscal que els obliga a haver de tirar pel dret. En Pere Macias em deia dimecres que ells tenen la força al Parlament, la força dels vots i la força del carrer; ara és hora que tots els catalans, de les tendències ideològiques que siguem, ens sumem al projecte d’un concert econòmic per Catalunya.

Resultats en directe des de les 19:50

Pots seguir el desenvolupament de la nit electoral també a http://eleccionsdirecte.blogspot.com

Más de 50 decapitados por enfrentamientos entre clanes

La explotación de la Amazonía ecuatoriana enfrenta a los indígenas entre sí

Es el primer conflicto entre miembros de la misma nacionalidad

Entre 52 y 60 indígenas tagaeri, integrantes de la nacionalidad huorani, fueron decapitados por los tigüinos (otro clan huorani). Las víctimas fueron asesinadas “brutalmente” y entre ellas se encuentran cuerpos de mujeres, hombres y niños, según informa el comunicado de la Organización de Nacionalidad Huorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE). 

Miembros de una comunidad huorani. El Polvorín

Is it too late?

The last European council has agreed new treatments to avoid the half of Greek debt. Greek Prime Minister, George Papandreu, has said that Greek people will vote on a referendum this agreement. The next day stock-markets fell down. One the one hand, stock-markets behaviour evidences their totally unfair and antidemocratic character. A referendum is one of the most democratic things in our democracy. People vote to decide their future. They will choose to agree this new agreement or to stay in the last conditions, or even to find a new way to avoid the Greek debt. Markets, this is the name that we give to the great capitalists, don’t like democracy. They don’t like people voting or deciding their own future. They like to impose austerity to the public services without asking the citizenship.

But, on the other hand, we can ask ourselves if it is too late. Greece has fallen into a bankruptcy. Paying only the half is not a solution. Stop paying neither in the next five years. Why Greek government hasn't asked to the people before? Since Greece has been “rescued” has fallen into a deep dark hole and nothing can save them in the next five years. Greece has to look forward and choose his best option. Maybe stop paying his debt is the only one way to free Greeks in ten years. We’ll see on the referendum results. And remember, in the referendum there won’t be any option about not paying. 

Així jo no puc anar-me'n a dormir

10 aspectes que no t'han explicat del comportament polític dels catalans

Ahir va sortir publicat el baròmetre del Centre d'Estudis i Opinió de la Generalitat de Catalunya, en el qual es fa un repàs a la situació política i social de Catalunya. Els mitjans de comunicació ràpidament han publicat els resultats en la intenció de vot i la valoració dels líders polítics deixant a part altres aspectes molt interessants que ens aporta l'enquesta. S'ha de tenir en compte que el baròmetre té un marge d'error d'un 2,5%. Aquí intentaré desgranar algunes dades estadístiques que considero que són molt interessants.

1. La televisió es manté com a primera font d’informació política, seguida de la premsa, la ràdio, i Internet, el qual puja influeix en un 8% més de ciutadans que ara fa un any.

2. La insatisfacció amb la democràcia puja 10 punts en un any. Només un 29,7% dels catalans es considera satisfet o molt satisfet amb el seu funcionament.

Mèrits de Zapatero

Empès per les bones notícies que ahir ens van arribar des d'Euskadi, he decidit redactar avui en positiu. Aquest era el programa de ràdio que vaig escoltar ahir en directe i que em va fer emocionar. Avui oblido totes les males empreses i males polítiques que s'han succeït aquests anys i intento dignificar la figura de José Luis Rodríguez Zapatero, el President del Govern Espanyol, i probablement una de les persones pitjors valorades en aquests moments per la ciutadania.

En les dues legislatures de Zapatero s'han fet moltes coses malament, sobretot en la segona, i que han cabrejat tant a dreta com a esquerra. Ara bé, avui vull parlar en positiu, com he dit més al principi, i intentar apuntar motius positius pels quals el de Lleó pot passar a la història; els seus mèrits.

Si per alguna cosa podem recordar Zapatero és pel seu impuls d'esquerra social que va impregnar la seva arribada al Govern. Així, dos dels quatre mèrits que proposo van per aquest camí i els altres dos han succeït aquesta mateixa setmana.

Democràcia directa

Quan parlem de la crisi del sistema democràtic espanyol en el fons estem parlant de la crisi del sistema de democràtic de partits. Per això la tan escoltada frase durant totes les concentracions del 15M de “no ens representen”. La democràcia basada en partits polítics s’ha viciat i ha passat a representar més els interessos de determinats lobbies econòmics o al mateix partit que no pas els ciutadans.

Com a resposta a aquest greu problema que és la crisi del sistema democràtic (perquè, de moment, només ens han deixat provar el de partits), comencen a sortir veus, normalment amb l’altaveu del 15M, que proposen canvis en el sistema actual per tal d’introduir la participació directa dels ciutadans.

Ús del WhatsApp als mitjans de comunicació. És possible?

El programa de missatgeria instantània per a smartphones, WhatsApp, s’ha convertit en un must-have (o utilitat imprescindible) per als usuaris d’aquest tipus de telèfon. Tant és així, que la seva implantació ha suposat la caiguda de l’enviament d’SMS de forma dràstica. Tot i que no és l’únic programa de missatgeria mòbil, és el que està disponible a més plataformes i a molt baix preu (0,79 cèntims per a usuaris d’iPhone i gratuït el primer any i amb cost d’1,99€ els següents anys als Android).

La seva implantació ha canviat la forma de relacionar-se entre les persones trencant, de forma pràcticament total, la barrera de l’esfera privada. Si altres tecnologies i ginys com Facebook i Twitter estan sent utilitzats a gran escala per la indústria periodística i de la comunicació, per què no utilitzar WhatsApp?

Més gent indignada a la manifestació del 15 d’octubre

Ahir 15 d’octubre estaven convocades més de 900 manifestacions arreu del món per reclamar un canvi global. L’èxit o no de les marxes més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol no el podem saber amb exactitud. És cert que a Londres han iniciat una acampada i que a New York hi ha gent que continua a Wall Street. La poca credibilitat dels mitjans de comunicació de masses a l’hora de transmetre la informació internacional no ens deixa veure què ha passat arreu del món.

Però el que sí que podem saber és què ha passat, o està passant, a casa nostra. Ahir, els que vam assistir a la manifestació de Barcelona vam poder constatar que hi havia, fins i tot, més gent que el passat 19 de juliol. El recorregut era diferent per tal de donar cabuda a tantíssima gent que va passar ahir per la capital.

Mostra Manifestacions 15M en un mapa més gran

Crisi bancària: tots sortim afectats. El cas de Lehman Brothers

El setembre de 2008 el banc Lehman Brothers peta. Tot el sistema capitalista entre en crisi i els afectats som tots nosaltres. Tres anys després encara no hem sortit de la crisi, sinó que alguns experts indiquen que estem entrant en una nova recessió.

La fal·làcia del deute sobirà

Ara el focus d'atenció mediàtica centrat ens les qualificacions dels deutes sobirans a Europa. Els mandataris internacionals semblen oblidar l'origen de tot plegat: la fallida de Lehman Brothers, la qual suposa el fracàs de l'economia especulativa i desregulada. Les solucions s'estan adreçant a posar pedaços a la crisi del deute en comptes d'arreglar el sistema que està en crisi. S'estan curant els símptomes i no la malaltia.

Per tal d'entendre una mica millor les causes de la crisi, aquí us deixo un interessant documental en anglès sobre la caiguda del Lehman Brothers.

(Si voleu veure subtítols, clickeu a sobre del vídeo i a la web de YouTube, a la barra d'eines del vídeo sortirà una CC, clikeu i allà trieu si voleu subtítols en anglès o traduïts, totes dues opcions estan en fase d'experimentació però són útils)

I què en penseu? Se'n pot fer alguna cosa? Faran els governants alguna cosa?

Incerteses al voltant del 15 d'octubre

Aquest 15 d'octubre estan convocades, des de fa molt de temps, multitud de manifestacions arreu de l'estat espanyol, principalment, però també a la resta del globus. Totes aquestes mobilitzacions ja les van convocar els diferents col·lectius del 15M en el seu moment de més presència mediàtica i al carrer, els passats mesos de maig i juny.

Ara, la pregunta és quin grau de resposta social tindran aquestes convocatòries. Si les mobilitzacions que es van fer el 15 de maig no van ser precisament massives, però van fer saltar l'espurna que va prendre el malestar social de molts ciutadans, quina resposta donarà la ciutadania ara? La manifestació del 15M, va fer-se sense que s'anunciés en cap mitjà de comunicació, sinó que va ser la viralitat de les xarxes socials la que va aconseguir un poder de convocatòria més o menys important.

Ara ens trobem en una altra situació. Molts mitjans han anunciat les mobilitzacions (com el Público o El País), i l'activitat al carrer continua però d'una forma molt més minoritària; de forma latent i no de forma visible. Cal veure quin poder d'atracció continuaran tenint els indignats després d'un estiu força tranquil. A Madrid i Catalunya els mestres i els metges, respectivament, han mantingut les seves lluites. Ara agafarà la resta de la ciutadania el relleu de les mans d'aquests col·lectius o l'espurna del maig ja va passar?

Ideologies i mitjans

En la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) s'indiquen tota una sèrie de tendències que són analitzades i portades a la portada dels mitjans, les quals són, bàsicament, el comportament electoral dels ciutadans. Jo he pretès mirar una mica més enllà i he buscat, per la part que em correspon, algunes dades interessants que no són conegudes.

Així, la correspondència entre les persones que van votar a les darreres eleccions autonòmiques cada partit i els mitjans amb els quals s'informen és una dada que trobo força interessant i que pot servir per entendre una mica millor el context en el qual vivim. Tant mediàtic com polític i, sobretot, la seva relació i correspondència.

En el gràfic a continuació es mostren els mitjans majoritaris que utilitzen els votants de cada formació per informar-se. La primera columna correspon a la televisió, la segona a la ràdio i la tercera a la premsa de paper.

Deficiències comunicatives greus

Mentre visquem en un país on l’argument “ho han dit per la tele” continuï al carrer amb plena vitalitat, em temo que tenim poc futur per endavant.

La falta de contrast de la informació, la parcialitat i la poca profunditat que la televisió infereix als seus continguts és un càncer del qual els periodistes en som responsables. No podem seguir per aquest camí. Se suposa que una de les tasques del periodista és educar; en canvi, des d’alguns mitjans aquesta la intenció teòrica d’educar es transforma en adotzenar.

És molt trist. No tenim un univers comunicatiu que prioritzi el pluralisme, el contrast i la reflexió. No ho tenim en cap mitjà, però molt menys en la televisió. A més a més, les mancances en l’educació bàsica dels ciutadans potencien les deficiències informatives i fa que la massa de la ciutadania no sigui crítica en absolut.

Benvolgut, la millor lletra de l'any 2011

La cançó Benvolgut, del disc 10 milles per veure una bona armadura del grup català Manel ha estat la guanyadora del premi Cerverí 2011 a la millor lletra. Perdoneu que aquesta no sigui una notícia nova, ja que fa setmanes que van donar-los el guardó, però encara no havia consultat l'actualitat cultural (això li deixo a Adria's News) i no sabia qui havia guanyat.

Me n'alegro profundament que hagi estat aquesta cançó la que hagi guanyat el premi. M'encanta. La seva lletra aconsegueix explicar una història no massa sovint explicada d'una forma totalment amigable i que aconsegueix entrar-te i quedar-se a la teva memòria. M'encanta Benvolgut. No entenc el videoclip, això sí, però proveu a posar-la a volum ben alt quan aneu amb el cotxe i canteu-la. Val la pena.

#Razones15o

Si ahir escrivia sobre l'actualitat de les demandes del 15M, avui Twitter porta per Trending Topic precisament l'etiqueta #razones15o.

Aquest vídeo ha estat retwittejat més de 20 vegades i és un de les piulades més populars ara mateix a la xarxa.

Continuem tenint raons

Fa gairebé cinc mesos que van començar les mobilitzacions que coneixem com a 15M o moviment dels indignats. Ha passat molt de temps, però com està la situació ara? S’han de desactivar o continua havent-hi motius per sortir al carrer?

Prenc l’article que vaig escriure conjuntament amb Mireia Biel sobre les propostes inicials dels indignats per intentar trobar la resposta a les preguntes anteriors.

Llei electoral

Ni tenim nova llei electoral catalana ni a nivell estatal. El lapse de temps que ha passat ha estat molt breu per una modificació d’aquest caire però no sembla que tampoc hi hagi gaire intencions a portar-la a terme. El PSOE ha proposat una reforma de la llei electoral per instaurar un sistema semblant a l’alemany (doble tria: circumscripció i a nivell estatal) i de llistes desbloquejades. El PP no ha mogut un dit. És més que probable que no hi hagi cap passa més endavant.

Sortides ideològiques

Avui un alt-càrrec del partit que governa Alemanya (la CDU de Merkel), s’ha destapat dient que “Grècia està en fallida” i que una de les poques sortides que li quedarien al país mediterrani seria perdonar-li la meitat dels seus deutes.

Vaja. Jo, almenys, m’he quedat sorprès que ho digués algú del mateix partit de la senyora Merkel, ja que sembla que les propostes d’austeritat i de pagament absolutament prioritari del deute eren cosa de sentit comú i que no podien fallar en cap moment. Vull dir, que tant socialdemòcrates (i em refereixo al PSOE i Zapatero) com neoliberals ens intenten fer creure que no hi ha més camí que  les retallades i pagar el deute. Fins i tot aquí hem inclòs el pagament prioritari del deute en la Constitució i en una llei catalana.

Joves promeses

Rubalcaba (PSOE) i Rajoy (PP) són els principals candidats a fer-se amb la presidència del govern després del 20 de novembre. El candidat socialista té 60 anys i el popular 56, dos joves promeses. I si mirem més enllà del bipartidisme els altres homes influents tampoc són més joves; Cayo Lara (IU), Duran i Lleida (CiU) i Rosa Díez (UPyD) en tenen 59.

Però no és només l’edat la que em preocupa de cara a aquestes eleccions, sinó l’experiència de tots aquests polítics. Tots tenen carreres llarguíssimes dins dels partits i molts d’ells en primera línia política. Si estem en un moment de crisi profunda en la qual necessitaríem idees noves, sembla que la majoria de candidatures no ens l’ofereixen. En un moment d’inflexió en què l’escenari social i econòmic mundial està canviant, i en el qual els ciutadans han sortit al carrer a demanar renovació (recordem el 15M), la majoria dels partits només ofereixen més del mateix.

No ens creuen

O potser és que no ens creiem ni nosaltres mateixos o estem totalment faltats de credibilitat. Tot això m’ho han fet pensar les reaccions dels mitjans de comunicació de la resta de l’estat respecte del Debat de Política General que s’ha desenvolupat aquesta setmana al Parlament. Que només hagi traspassat fronteres els comentaris en to d’humor que va fer el president Mas respecte del coneixement del castellà denota dues coses: l’espectacularització dels mitjans de comunicació (de la qual ja en sabem la seva existència sobradament) i la poca credibilitat que té Catalunya en termes d’autogovern.

Dic això perquè els grups d’ERC i CiU van pactar una resolució a favor del pacte fiscal, i ICV s’hi ha mostrat favorable a col·laborar si s’atura la sagnia de les retallades. Tot plegat, una suma d’una bona part de la cambra catalana que aposta per més autogovern i que situen en el seu horitzó aquesta meta, però que no té credibilitat de portes enfora, i podria aventurar-me a dir que tampoc de portes endins.

Ens quedem al missatger, passem al missatge

Avui el diari britànic The Telegraph, conegut per la seva tendència conservadora, ens despertava amb una notícia que desmuntava la professió d’Alessio Rastani i el titllava d’haver mentit respecte la seva professió i de ser pràcticament un bocamoll que només volia aparèixer als mitjans.

Això per una banda, per una altra, la BBC es manté en la seva postura i la corresponsal de RTVE al Regne Unit, Anna Bosch, diu que en una conversa amb ell li ha assegurat que li agrada cridar l’atenció però amb la intenció de fer pedagogia.

Gran pas endavant en la lluita contra la SIDA

El Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha aconseguit, en fase d’investigació, immunitzar contra la SIDA en el 90% dels casos gràcies a la vacuna MVA-B. Aquest matí s’han fet públics els resultats d’uns estudis realitzats sobre unes 30 persones i portats a terme per l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid.

La resposta immune contra el virus s’ha estès durant més d’un any en el 85% dels casos i prové de l’entrenament del sistema immunològic per tal que rebutgi partícules del virus i cèl·lules infectades. La vacuna actuaria sobre el tipus de VIH-B, que és el predominant a Europa, així que no serviria directament per ajudar el continent més devastat per la SIDA: Àfrica.

“Els governs no tenen res a fer; Goldman Sachs governa el món”

Aquestes són algunes de les esfereïdores paraules que va dir Alessio Rastani, broker independent de la city de Londres, ahir en una entrevista en directe al canal BBC britànic. Dins d’aquests pocs minuts en què es confessa també assegura que “cada nit me’n vaig al llit somiant amb una recessió” i que “no m’importa si va bé l’economia, el que vull és guanyar diners”. També ha afirmat que els estalvis de milions de persones es troben en perill.

Probablement ja hi hagi molts que no ens hagin sorprès aquestes declaracions; molts sospitàvem que aquests eren els pensaments de molta d’aquesta gent que conforma “els mercats”. Com pitjor vagi la crisi més diners guanyen. No els importa realment la marxa de l’economia real. Però hi ha a qui aquestes paraules l’han agafat a pas canviat, i no estic parlant d’aquells que amb milers de reformes i desregulacions estan fent tot per satisfer les borses, sinó els periodistes.

Anar tirant

No he estat capaç. Volia fer una reflexió seriosa però no he pogut. Normal. És divendres al vespre, la gent a aquestes hores no estem per pensar i esbrinar el destí del món. No. Bastant tenim amb saber què farem aquesta nit si continuem amb forces. Així que m'he decidit per una actualització d'aquelles que podríem anomenar de principiant o de poca profunditat. 

Blogger ja permet canviar el favicon

Amb la nova versió de la interfície de Blogger (i també els dominis Blogspot), Google ha incorporat el canvi del favicon. És més de les eines que ens permeten professionalitzar i personalitzar el nostre bloc.

El favicon és el símbol que identifica la nostra pàgina tant a les pestanyes com a la barra de navegador com als preferits. És una eina molt útil que permet la identificació del lloc web i la seva integració en un disseny global.

Per canviar-lo l'únic que has de fer és generar una imatge quadrada de menys de 100 KB i pujar-la a la part indicada a la fotografia de dalt. També hi ha alguns recursos online que permeten la creació de favicones que després podrem penjar gràcies a aquesta innovació.

Abans que s'afegís aquesta nova opció inserir un favicon a les pàgines web requeria coneixement del codi i crear un arxiu .ico, ara Blogger ho posa més fàcil i a disposició de qualsevol. És una eina útil que professionalitza un lloc web amb poca feina al darrere.

Dificultats

Problemes tècnics per començar. No és una cosa gens estranya a l’Aula Magna, però aquest cop sembla que apareixen amb una certa ironia. Problemes tècnics que fan d’avantsala dels problemes logístics i periodístics, els quals són l’objecte de la conferència. Una conferència que Miguel Ángel Escobar vol convertir des d’un principi en un joc participatiu. El professor de periodisme de la UAB i alhora secretari de comunicació i portaveu de la UGT de Catalunya vol que aquest sigui un exercici col·laboratiu, tot i les dificultats que de la sala se’n deriven.

Problemes, sobre aquests parla i intenta guiar els seus alumnes. I l’excusa per parlar-ne és ben coneguda per tot el públic: el 15M. Moviment social que va iniciar-se el maig d’aquest any després d’una manifestació convocada exclusivament per xarxes socials per una plataforma totalment desconeguda pel gruix de la població anomenada Democràcia Real Ja.

Demo-cràcia?

PSOE i PP pacten d’amagat una reforma constitucional per incloure el sostre de dèficit públic dins de la Constitució. Després de més de trenta anys des de la Transició no han estat capaços de reformar la carta magna per donar sortida i resposta a molts problemes estructurals de l’estat espanyol i ara, en canvi, pretenen introduir un canvi de marcat caire ideològic neoliberal, en només quinze dies, sense debat i sense referèndum.

Quan penso que tot això és una mostra clara del que dèiem alguns el passat maig (ja recordareu, li diuen democràcia i no ho és) m’indigno, i molt. No sé què és més greu, que l’única reforma que es farà a la Constitució des de la seva redacció vingui dictada des de fora –és una petició de Merkel i Sarkozy-, que sigui clarament neoliberal –i cal recordar el propi neoliberalisme és el que ha provocat la crisi-, que es faci amb presses o que es faci sense donar la possibilitat a la gent de votar.

Violència neoliberal o austeritat institucional

Abans de tot, expressar el meu enèrgic rebuig a qualsevol acte violent contra qualsevol persona, diputat o manifestant.

Un cop dit això, em pregunto a qui agafa tot això per sorpresa. És que no és violència condemnar un desnonat a seguir pagant la hipoteca mentre li retalles les hores d’escola al seu fill i li dius que no podrà ni anar a urgències? És que no és violència fer que un jove no tingui cap possibilitat d’emancipar-se en algun moment de la seva vida ni de cobrar un sou digne? No és violència que els representants del poble votin a esquenes de la ciutadania i en contra del que havien dit a campanya electoral el desmantellament de l’estat del benestar?

Conscienciació col•lectiva

Si alguna cosa hem de retenir del moviment dels indignats és que no només són joves i aturats. A les places, com al ciberespai, s’hi concentren gent de totes les edats i de formacions molt diverses. Tots reunits perquè sabem que alguna cosa va malament en aquest sistema i que això repercuteix en les seves vides presents i futures.

Aquesta presa de consciència, aquest exercici de conscienciació col·lectiva, no s’havia produït mai al nostre país. Aquesta confluència a les places per parlar de política és un fet únic i la gran victòria de tot el moviment encara que no aconsegueixi a curt termini cap de les seves reivindicacions. Ara ja ens han ensenyat que patim del mateix sistema i que ens podem reunir tots a parlar-ne.

Això és més que 140 caràcters

L’altre dia llegia un conegut i reconegut escriptor català criticant asprament tot el moviment dels indignants fixant-se principalment en els detalls superflus de les mobilitzacions al carrer. I és veritat que alguns arguments són ridículs i algunes propostes i maneres de fer podrien considerar-se eixelebrades, però això no anul·la l’honorabilitat de la protesta ni molt menys la seva raó de ser.

Si ens fixem en les fulles no podrem veure el bosc. Si només ens fixem en els càmpings que s’han creat a les places de la pràctica totalitat de les ciutats de l’estat i no ens preguntem el perquè de les coses difícilment podrem aconseguir entendre aquesta indignació que ha inflamat el mapa, i molt menys articular una resposta clara per superar la crisi d’una forma socialment justa, ja que, no ens enganyem, si les places s’han omplert de gent que demanen “democràcia real ja” és perquè la crisi ha agreujat les tendències de polarització de la riquesa arreu del món.

Per què estem indignats?

Milers i milers de ciutadans estan sortint al carrer arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol per la indignació que portem a sobre amb el sistema polític. Des d’uns partits polítics que es limiten a representar els interessos de les entitats financeres i els mercats internacionals a una crisi econòmica brutal fruit d’aquesta mala gestió. De l’allunyament de la classe política a un bipartidisme i un sistema que impedeix l’ascens de noves idees i maneres de fer que canviïen les coses. Per això, aquí intentem recollir alguns dels motius de la nostra indignació, perquè ningú ens manipuli i intenti dir que no tenim raons per indignar-nos o que només som quatre antisistemes:

Vida política vs Vida familiar

És possible la conciliació entre ambdues coses?

(Aquí el reportatge en format PDF, recomanat)

Si Margaret Thatcher era considerada un ésser sobrenatural per dormir cinc hores al dia, el panorama polític català està ple de superhomes. Segons la Universitat de Westminster, els adults necessiten dormir més de sis hores al dia. Ara bé, la política de primera fila impedeix assolir aquestes fites, l’exconseller Tresserras, per exemple, no dormia més de quatre hores diàries durant la legislatura que va estar al govern. Dormir poc el va fer bon amic de la Coca-Cola i és una de les causes que fan que consideri la política de primer nivell com “la negació de la vida”. 

Jordi Ausàs, l'arrel i l'escorça

Versió maquetada en pdf de l'entrevista (recomanable)

Arribem abans d’hora a la seu nacional d’Esquerra, a Barcelona, i poc després ho fa Jordi Ausàs, que ve d’esmorzar. Mentre ens saluda li sona el mòbil. És un home sol·licitat. Després d’atendre la trucada, demana a recepció quin espai li han reservat per a l’entrevista. Pugem amb ell al primer pis –que s’assembla molt al que seria la redacció d’un diari– i ens condueix a una sala de reunions amb una gran porta corredissa de fusta. No té despatx a la seu d’Esquerra, mai ha volgut tenir un càrrec orgànic dins el partit. Això diu molt de com entén la política. Encén l’aire condicionat i s’asseu a l’extrem més proper a la porta. Mentre seiem agafa la revista d’ERC que hem deixat damunt la taula. La fulleja encuriosit i ens comenta que es tracta d’un disseny nou.

Uriel Bertran: "Hi ha molta gent de CiU a favor de la independència i això els incomoda"

Uriel Bertran és el Secretari General de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i diputat de la formació al Parlament de Catalunya, abans havia estat diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El pal de paller del programa electoral de SI és la promulgació de la Llei de la Independència per part del Parlament. Ja han presentat la Llei i el proper dimecres el Parlament debatrà les esmenes a la totalitat.

CiU diu que el més intel·ligent que pot fer SI és retirar la Llei de la Independència, què en pensa?

Aquí hi hem de ser

Avui el Congrés dels Diputats ha donat el vist-i-plau a la participació de l’exèrcit espanyol en la intervenció a Líbia. I ho ha fet amb els vots a favor de tots els grups i els vots en contra d’Izquierda Unida (amb l’únic escó que tenen, el de Gaspar Llamazares) i el Bloque Nacionalista Galego (amb dos diputats).

Els que s’oposaven a la intervenció han defensat que es tracta d’una intervenció que no respon a la protecció dels ciutadans libis com s’assegura, sinó que respon a interessos econòmics, particularment els petroliers. Probablement tenen raó, però ara és el moment de trobar la part positiva a l’assumpte i intentar que el règim de Gaddafi no esclafi la revolta, i amb ella tot l’esperit de canvi al món àrab.

Bon moment per a la cultura catalana

Avui s'ha estrenat el que segons l’Ara és el videoclip de l’any. Altres potser el considerem una fita important, sobretot pel que respecta per la música catalana però no som tan presumptuosos. Si hi ha un videoclip de l’any s’haurà de decidir quan els haguem vist tots, no creieu? Sigui com sigui, el videoclip representa, conjuntament amb pel·lícules catalanes com Pa negre i altres grups com Els amics de les arts, un punt àlgid de la cultura catalana i en català que probablement marqui un abans i un després.

Pa negre, més enllà de la història d’un nen

Ahir vaig veure el film d’Agustí Villaronga premiat amb nou premis Goya, en els quals els de millor pel·lícula i millor direcció. Quan em vaig disposar a veure-la només tenia la informació que havia estat molt premiada i que estava ambientada a la postguerra. No esperava veure aquesta multitud d’històries que s'amaguen en aquests 108 minuts.

He començat

I tots us preguntareu, què has començat? Doncs he començat a escriure al diari digital de Terrassa ègar.cat. He començat avui amb força ganes i il·lusió, les notícies sortiran publicades després cap a les 3, ja actualitzaré penjant-les, perquè són les primeres i vulguis o no fan il·lusió de veure.

El rei s’ha mogut

Mohamed VI, rei del Marroc, anuncia la retallada dels seus poders i l’obertura del país cap a la democràcia

Mohamed VI, rei del Marroc des de juny de 1999, va fer ahir una aparició televisiva en què va anunciar la retallada dels seus poders com a monarca i l’inici del camí cap a la democràcia. Aquests passos es concreten en una reforma constitucional que elimini el poder pràcticament absolut que té sobre el funcionament de l’estat i que sigui posteriorment referendada mitjançant un referèndum per tots els habitants del Marroc.

Pérez-Reverte advierte de la amargura y dureza de la vida

Jacinto Antón y el escritor conversan en una sala abarrotada de público

El periodista y escritor explica algunos de sus puntos de vista sobre el periodismo y al mundo

Arturo Pérez-Reverte, periodista y escritor, ha advertido esta mañana a los congregados en el aula magna de la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la UAB de que “la vida es amarga y dura”. El acto, que se incluye en el programa de conmemoración del 40º aniversario de la Facultad, se ha basado en una entrevista amistosa al escritor por parte de Jacinto Antón, periodista de El País y amigo de Reverte.

Durante las cerca de dos horas que ha durado el acto, Pérez-Reverte ha expuesto su punto de vista sobre la vida, a la cual se ha referido como “dura” y “amarga” y del mundo, que según el escritor “es un lugar sucio”. Esta visión del mundo el autor ha reconocido que se plasma en sus novelas en torno a personajes como Alatriste, aunque ha reiterado que salvando las distancias entre lo que hacen los personajes y el autor.

“No em sembla ètic vendre una cosa que sé que servirà per robar-ne una altra”

ENRIC MIRÓ, copropietari de Spy Space

Obre la primera botiga de productes d'espionatge a Sabadell

Enric Miró Retana va néixer a Sabadell i té 46 anys. Va acabar la secundària i durant la major part del temps s’ha dedicat a la informàtica. Fa poc més de dos mesos, abans de Nadal, va decidir obrir una botiga amb dos socis més. Spy Space, situat al número 16 del cèntric carrer Sant Antoni de Sabadell, és un establiment dedicat a la venda d'aparells d’espionatge, de videovigilància i joguines electròniques.

Com sorgeix la idea de fer una botiga d’espies?

Més que la idea ens va sorgir la necessitat d’obrir portes perquè ens calia trobar feina. Nosaltres venim del món de la informàtica, gestionem servidors i tot això tocava amb el tema de la videovigilància. Vam tenir l’oportunitat d’aprofitar aquest local i ens va passar al revés que tothom, teníem el negoci i no sabíem què fer. Jo ja sabia que havíem d’anar pel tema de la videovigilància, però havíem de buscar alguna cosa més perquè fos més comercial. Per això vam incloure els àmbits de l’espionatge i la juguetrònica.

Una persona es pot comprar un aparell per espiar algú? És això legal?

Sí, és legal. Pots comprar-ho, tot depèn de l’ús que després en facis. No pots fer públic el que enregistres. Per exemple, si tens una sospita que passa alguna cosa faràs servir aquestes eines per confirmar-la, però no podràs difondre el que has gravat.

Mal espectacle

Molt lleig tot plegat. Tant l’actuació dels uns com dels altres. M’estic referint a l’afer Laporta que ha estat notícia aquest cap de setmana. Ja sabeu, la sortida de Joan Laporta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona conjuntament amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Reagrupament (R.cat). Resulta que qui va ser cap de llista per SI el passat novembre ara ja no s’hi troba a gust dins de la coalició. Entre les eleccions i la decisió de trencar amb els seus fins ara companys de coalició han passat poc més de tres mesos.

López Tena, Laporta i Bertran en la crida a la Solidaritat Catalana

M'agrada la de l'ou

Tot un horror de cançó, sens dubte

Ja ha arribat el carnaval! Una de les meves èpoques preferides de l’any, sens dubte. Com cada any ha vingut precedit del dijous gras, avui, que per sort ha caigut en dijous aquest any. Si hagués caigut en dilluns potser no l’hauríem agafat amb tantes ganes, o si hagués caigut en diumenge potser molta gent no hagués estat capaç de desplaçar la paella del mig de la taula perquè hi entrés la truita i la botifarra d’ou. Sí, m'agrada la de l'ou. Però, eip! Que no, que no t’estic discriminant estimada coca de llardons! Però, enten-me, el que et passa a tu... és que... no sé com dir-ho... però tu ets més pels postres o mitja tarda. Ho sento però crec que és així, no t’enfades, oi? Gràcies maca.

Una debilitat tota ella

Marca tergiversa las palabras de Sardà

El diario deportivo madridista titula <<Javier Sardá: “Mou es un gilipollas”>>

El diario deportivo Marca, de orientación madridista, trastoca las palabras del periodista catalán Javier Sardà en el programa El matí a Catalunya Ràdio y las sitúa en portada de hoy.

Sardà participó ayer en una tertulia en la emisora pública catalana cuando dijo que “Mourinho interpreta el papel de gilipollas extraordinariamente bien. Eso no quiere decir que lo sea”. Estas declaraciones han sido aprovechadas por el rotativo merengue para titular <<Javier Sardá: “Mou es un gilipollas”>>. El contenido de las declaraciones del periodista catalán y el titular del diario Marca dudosamente se corresponden. 

Recull mensual: febrer 2011

Ja hem deixat enrere un altre mes. Febrer de 2011 passarà evidentment a la història per ser el mes de les revolucions del món àrab. El món està canviant i ja han caigut dues dictadures del nord d’Àfrica i una tercera, Líbia, va per camí. A més a més tot això ho hem vist en directe i on-line. A nivell més local podrem recordar febrer com el mes en el qual el Govern de Catalunya treia la limitació de 80 km/h en l’accés a Barcelona i just després l’Estat espanyol es veia obligat a reduir la velocitat màxima permesa a autopistes i autovies de tot el territori a 110 km/h a conseqüència de les revoltes a Líbia. Tot això i molt més només en els últims 28 dies.

#Nolesvotes aglutina l’oposició als partits grans

La Llei Sinde va impulsar la creació de la plataforma web que es va alimentant amb el descontent dels internautes

NoLesVotes.com és una plataforma web creada tot just després de l’aprovació de la Llei Sinde al Congrés dels Diputats que demana als ciutadans que no votin els tres partits que van votar a favor. Fan campanya en contra dels que ells anomenen partits grans, que són tres: PSOE, PP i CiU.

Un dels vídeos promocionals de la plataforma

200 adolescents celebren l’aniversari de Justin Bieber a Barcelona

LA MAQUINISTA, BARCELONA

Les seguidores del jove cantant canadenc es reuneixen a les escales del centre comercial durant dues hores

Entre dues-centes i tres-centes seguidores del jove cantant canadenc, Justin Bieber, es concentren al centre comercial La Maquinista, a Barcelona, per celebrar l’aniversari del seu ídol. Les belibers, com elles mateixes s’anomenen, s’han organitzat exclusivament per Facebook i no és el primer cop que ho fan.

Vull entendre-ho però no puc

Què puc escriure avui al meu blog?

Sempre es pot optar per fer un refregit de les notícies que apareixen en els grans mitjans de comunicació i colar-vos una notícia en què jo no aporti cap novetat, perquè evidentment no estic als llocs on estan succeint les notícies. No sóc a Líbia, ni al Iemen. No he estat al Congrés dels Diputats ni a Nova Zelanda. Llavors, per què ho podria fer? Ho podria fer per practicar la síntesi de notícies a partir de diferents teletips, com ens fan fer a la facultat. Però no em convenç. Seria massa avorrit. Ningú ho llegiria. No aportaria res de nou.

“La informàtica és un mètode per aprendre, la finalitat és l’educació”

Evaristo González Prieto és el director de l’Institut Torre del Palau de Terrassa des del curs 2009-2010. Professor de secundària de 53 anys nascut a Lleó, coordina també la implantació del projecte Educat1x1 al seu institut. Una aplicació que en el cas d’aquest institut de Terrassa van acollir des del principi ja que portaven vuit anys en projectes i proves pilot de digitalització de les aules dirigides pel Departament d’Educació. Ens hi hem apropat per saber què pensa de la digitalització de les aules ara que tot just fa una setmana que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat que es congelava l’aplicació de l’1x1.

- Bona tarda Evaristo.

- Bona tarda.

- La consellera Irene Rigau va dir tot just fa una setmana que congelava el pla Educat1x1, de digitalització a les aules. Com s’ha rebut aquesta notícia en un centre pioner com és aquest institut?

- En primer lloc amb sorpresa, perquè no és lògic que s’aturi un projecte que representa un avanç molt important a nivell tecnològic per a Catalunya i que situa la comunitat autònoma com una de les pioneres en la introducció de les TIC en les aules, sobretot a primer i segon d’ESO, ja que a la resta de l’Estat espanyol es fa només a primària. És una sorpresa que hagi dit això i més quan s’estrena en el càrrec i, evidentment, en desconeixem les raons.

Revoltes del pa

Revolucions al món àrab

La pobresa va ser la primera causa per sortir al carrer a protestar

Durant els últims mesos el món sencer està veient atònit com els ciutadans de l’anomenat món àrab estan sortint al carrer i estan intentant derrocar els seus respectius governs. A Tunis i a Egipte ja ho han aconseguit. Han tombat les dictadures de Ben Alí i de Mubarak amb la intenció d’introduir reformes polítiques democràtiques. Ara bé, és aquest set de democràcia la que ha esperonat els ciutadans a lluitar contra el seu govern?

Manifestacions i aldarulls a Egipte, Guillermo Cervera

A Tunis les primeres manifestacions i mobilitzacions van ser estar provocades per l’augment del preu dels aliments bàsics i l’elevat atur juvenil. A Egipte probablement puguem situar aquest augment dels preus entre les causes del moviment anti-Mubarak. No era una set de democràcia irrefrenable la que empenyia els ciutadans del món àrab a acabar amb els seus governs?